dimarts, 27 d’octubre del 2015

EL CARTELL DE FIRES





El dia 13/10/2015, va venir la Gemma Moreno Asso, dissenyadora gràfica i directora d'art; filla de la senyora Tat Asso, directora de l’escola Eiximenis per ensenyar-nos el cartell de les fires de Girona d’aquest any. Ens va agradar molt la visita perquè va ser ella i un amic seu qui van dissenyar el cartell.

Ens va explicar que la idea va sortir d’un joc antic. En aquella època no hi havien ordinadors ni tablets  i es jugava als bars en màquines. El joc consistia en  anar eliminant marcianets. Ella i el seu amic el van modificar. Els marcians es van convertir en mosques i la nau en Sant Narcís i, enlloc d’eliminar els marcianets,  Sant Narcís els guiava com va fer a la guerra contra els francesos.

 



També ens va explicar que tot el cartell estava fet amb “píxels” petits quadradets que eren els que formaven tot aquell preciós cartell. 





Va ser una feina laboriosa, ja que entre el dibuix, els píxels i les capes de pintura, havia trigat 3 mesos.









Ha estat una experiència molt interessant i divertida. Ens ha agradat molt. 




CARTELL DE LES FIRES DE GIRONA 2015 from Escola Eiximenis on Vimeo.

divendres, 9 d’octubre del 2015

LA CARLA ADMETLLA ENS VISITA



Un dia, la Carla Admetlla, filla del professor Pep Admetlla, va venir al matí per explicar-nos com funciona el nostre cos. La Carla estudia odontologia a la Universitat de Barcelona.


Ens va explicar, que de cèl·lules cada dia n’hi ha menys, perquè es van morint, tot i que també en van naixent. També ens va explicar que el sistema nerviós, és a dir, tots els nervis, són els que transmeten, per exemple, un pessic. Quan ens pessiguen és el sistema nerviós que fa que, una per una les cèl·lules vagin passant la informació fins al cervell i fa apartar el nostre braç. Per això, quan el metge ens adorm, es crea un petit mur que fa que les cèl·lules no puguin transmetre aquesta informació, i, que per això, no notem res.


Va ser una visita molt divertida, perquè ens va explicar molt bé tot el nostre interior.




Text: Oriol Gimbernat